Can Gich, o com fer la conversió de l'UCI d'un hospital a la vida rural
Transmetre el que un pot sentir quan decideix trencar amb la seva zona de confort per emprendre un nou projecte personal / professional és complex, bàsicament, perquè la multitud de sensacions i sentiments que a un l’envaeixen és força divers.
Primer comença el sentiment de la impossibilitat. Frases com les de, no trobarem una masia que ens convenci, són molts diners, o a les nenes les traurem del seu entorn són, veient-ho en perspectiva, les pròpies pedres que un mateix es posa en el camí d'aquest projecte. Després segueix el cansament, de que sembla que un cop assimiles que el final està molt més a prop del que t'imaginaves res és senzill. A la fi, suposem arribarà el sentiment de plenitud, aquell que es basa en la satisfacció per haver aconseguit poder construir un camí inimaginable fa només un parell de mesos que no acaba, sinó que es transcorri. I aquest és el que volem gaudir amb tots vosaltres. En el camí que portem, res d'això seria possible sense, per una banda, la necessitat de comptar amb un company de viatge que complementi la valentia amb les pors, la inconsciència amb la determinació i la seguretat amb la imaginació, i d’altra, imaginar-te com serà la teva vida un cop tot estigui més o menys encarrilat. Bàsicament, és intentar visualitzar el resultat per no entrar en defalliment.
Des d'aquí, el nostre més profund agraïment a totes les persones que ens han ajudat en aquest projecte i que en contra del que marquen les costums per no deixar-nos a ningú, enumerarem, perquè de ben segur ells també ens ho agrairan
Sin ti y sin tu valentía por emprender e inventar una nueva vida nada de esto sería posible. Eres un ejemplo a seguir para nuestras hijas, y si, ésto que estamos haciendo también les formará. Admiración por decidir romper con tu zona de confort y empujar con todas tus fuerzas para que este proyecto salga adelante. Por tu generosidad por compartir aquello que desgraciadamente te vino, y encima excesivamente pronto. Juntos, ya sabes, podemos y podremos. Eso si, deja un poco elquad... Laura, va por ti!, te quiero Gràcies al recolzament dels nostres amics per les incomptables hores d'escolta i ajuda, als Rigalt, als Pla, als Orteu, als Prats, als Monfort, als Flaqué.... Gràcies Carbajo, dejaste la entrada que parecía un huerto! Gràcies Ana, paranormal és la dedicació amb la que fas les coses. Gràcies per la confiança i la paciència Raúl, has fet molt més que d'un director de banc. Gràcies Jaume per la teva professionalitat i els teus consells. Visca lo Pallars!! Gràcies a Moncan per cedir-nos la seva joia. Baleta, ja ets una calavera més. Esperem estar a l'alçada. Gràcies a l'Ajuntament de Celrà i als seus professionals per fer-ho sempre fàcil. Gràcies Joan per “envejar-nos” i per fer que la palanca del quad vagi més suau. Gràcies a totes les persones que amb les seves mans fan i faran possible Can Gich. Gràcies Pere i Dani, encara que això no estigui comptat... Gràcies Ribas, per la teva proximitat, encara que ens costi trobar la fuita d'aigua i Gràcies Lluís, pel teu amor a la teva professió i al teu humor. Gràcies Miriam, per la paciència i la professionalitat. Un plaer i agraïts que participeu en el nostre projecte. Menció especial, amb molta estima i gratitud, pel vostre recolzament incondicional, per gaudir amb nosaltres com a família nostra que sou, per cuidar dels nostres tresors i per tenir sempre un plat a taula. Gràcies Cutxàs!! M'entens que te vull dir, no? I per últim vagi aquest projecte personal per les persones que ja no hi son, però que sempre estaran. Orgullosos i emocionats sempre de portar-vos al cor. No sabeu fins a quin punt aquest projecte també és vostre. Mai us oblidem.