Can Gich

Pa de Can Gich. Recepta amb massa mare.

CanGich — Fri, 15 May 2020 16:06:19 +0000

Pa de Can Gich. Recepta amb massa mare.

Comencem el dia amb la recepta de pa de massa mare Can Gich, fet també amb molt d'amor.

Nosaltres fem pa cada setmana i estem completament enamorats! A continuació compartim uns vídeos per aprendre a fer la massa mare i la nostra recepta original de pa. Comencem!

COM FER LA TEVA MASSA MARE

Et deixem aquí el vídeo amb el qual nosaltres vàrem aprendre a crear la nostra "massa mare" i amb la qual seguim fent els nostres pans! No és gens difícil, t'animem a provar-ho i recuperar aquesta tradició artesanal.

INGREDIENTS PER A FER EL PA DE PAGÈS

500 gr de farina
330 gr d’aigua
1 cullerada petita de sal
massa mare

INSTRUCCIONS

Nosaltres fem pa cada setmana, que a més de fer-nos gaudir en els esmorzars, dinars i sopars ens permet anar alimentant la massa mare perquè no perdi força. Tenim la massa mare guardada a la nevera, en un pot de vidre tancat però amb un forat a la tapa. Si alguna setmana no fem pa, l'alimentem de totes maneres! És a dir, que repetim el procés del vídeo per a crear-lo en el que aportes nova farina per a la generació de bitxets nous.

Bé, ens posem mans a la "massa"! Agafem la massa mare i afegim 100 grams de farina i 70 gr d’aigua, ho barregem amb compte en un bol gran i una vegada tenim una massa homogènia ho deixem fet una boleta, tapem amb un drap i ho deixem reposar tota la nit.

Primera sorpresa!

Aquí ve una de les primeres sorpreses, l'endemà la barreja ha crescut! Agafem un terç d’aquesta nova massa i la tanquem al pot de vidre per seguir tenint la massa mare per al pròxim pa que fem.

A la resta de massa hi afegim els 500 grams de farina i els 330 gr d’aigua i ho barregem amb compte amb les mans fins que lliguin tots els ingredients. Quan tinguem una massa homogènia, ho deixem posar, només 30 minutets.

Tornem a agafar la massa i la barregem (entre 10 i 15 segons) estirant amb el palmell de la mà i plegant cap a nosaltres sense trencar la massa. Tornem a deixar la massa reposar 30 minuts més, sempre tapant amb un drap el bol on hi sigui la massa.

Posteriorment, afegim la cullerada de sal i tornem a remenar com en el pas anterior, tornem a tapar i ara la deixem entre 4 i 5 hores fora de la nevera.

https://cangich.com/wp-content/uploads/2020/05/PAN-PAN.mp4

Aquí, arriba la segona sorpresa! La massa ha doblat el seu volum. Ara deixa la massa en una superfície plana amb compte i estira-la, només per un cantó i cap a tu, tres o quatre vegades, com pots veure en el breu vídeo anterior. En aquest procés el pa agafa tensió. Ara, torna a fer la massa una bola i deixa reposar 2 hores més.

Al forn!

Quan el pa ja faci una hora que reposa, encén el forn a 250º a dalt i baix. Deixa la safata a dins perquè també agafi calor. Quan el forn estigui ben calent (és molt important!), posa una mica de farina sobre del pa i fes-li un o dos talls. Fica’l ràpid al forn, que no es perdi la calor! Ara baixa la temperatura a 220º i forneja durant 30 minuts, només amb la placa de activa. Posteriorment, baixa la temperatura a 200º, activa el forn d’alt i baix i espera 30 minuts més.

Traiem el pa i el deixem refredar sobre una reina. I ara arriba el millor moment, agafar un trosset, mullar-lo bé en oli i gaudir-lo!

TRUCS

Si vols fer un pa més tou, pots posar al forn una safata amb aigua per aportar-li humitat. Si durant la primera mitja hora de cocció es crema una mica per baix, la 2a mitja hora pots donar-li només escalfor a dalt. Juga segons el teu forn i gust.

Has fet pa alguna vegada? Quin és el teu favorit: amb llavors, ceba, panses?

També compartim les receptes al nostre Instagram! Segueix-nos!

La entrada Pa de Can Gich. Recepta amb massa mare. se publicó primero en Can Gich.

L’hort de Can Gich

CanGich — Mon, 20 Apr 2020 09:36:35 +0000

L'hort de Can Gich

Per a mi, tenir un hort representa una mínima capacitat de poder aconseguir aliment d’una forma natural, autosuficients i ecològica.

L'any 2015, quan encara vivíem a Barcelona, vaig tenir el plaer de plantar en un hortet urbà compartit amb la meva mare i unes amigues: la Nines, la Sara i l’Anna. Els responsables ens van deixar les eines que necessitàvem i ens van assessorar durant tot el procés, cosa que em va permetre aprendre molt sobre el cultiu de les verdures i les hortalisses.

Vam treballar l'hort des del principi. Vam preparar la terra, vam remoure els fems i crear els bancals... va ser esgotador! Però la veritat és que quan vam recollir el primer enciam se'ns va oblidar tota la feinada. Quina emoció i quin orgull! Va ser tanta la felicitat que a la primavera següent vam ampliar el terreny de cultiu per obtenir més quantitat. Aquesta vegada vam plantar tomàquets, enciams, cebes, pebrots, carabassons i molt més.

Tot i l'emoció, la burrada de feina no ens la va treure ningú! Per obtenir una bona collita s’ha de cuidar molt l’hort. Vigilar que tingui suficient aigua, controlar les plagues a l’estiu i treure les males herbes que creixen més de pressa que les mateixes hortalisses i en aquell moment, compaginar tot això amb la feina, les vacances i la calor insuportable del centre de Barcelona va ser dur. Però sabeu què? El balanç en aquesta segona ocasió va tornar a ser positiu! Vam recollir molta verdura bona i ecològica i vam passar moltes bones estones. Ara, sempre que menjo un tomàquet sé l’esforç que porta al darrere.

Quan vàrem decidir que vindríem a viure a Can Gich vaig pensar que tindríem un hort sí o sí. Així que l’any passat, després de moltes obres prioritàries, vam poder dedicar temps a dissenyar i fer el nostre primer hort. En primer lloc, decidir la ubicació, remoure la terra, fertilitzar-la, construir el rec automàtic i finalment plantar. Un pèl tard. Vam plantar al juny. No havia estat possible abans de cap de les maneres i ho vàrem provar així, i sorpresa! Va funcionar!

De la primera collita vam poder menjar i regalar hortalisses fresques als nostres amics i hostes de la casa rural de Can Gich: enciams, cebes, tomàquets, carabassons, albergínies, cols, remolatxa, apis i pebrots. I a més, tot sense pesticides, ja que vam descobrir que no són necessaris perquè les abelles i les vespes mengen les plagues. El que no varen sortir van ser les pastanagues i els moniatos. Res és perfecte.

Vàrem aprendre que si ho plantàvem tot d’una, la recollida també s'ha de fer de forma intensiva i això porta una feina del dimoni! Per aquest any hem programat la feina de forma esglaonada. Hem après de l'experiència i d'observar als pagesos del voltant.

Al febrer vam remoure la terra i la vam fertilitzar amb els fems dels nostres rucs. A principis de març vam tornar a remoure la terra i la vam allisar i aquesta vegada amb l’ajuda d’un pagés d’aquí, en Pou. Des d'aquí volem enviar una forta abraçada a la seva família ?.

Amb el confinament hem hagut de variar una mica el pla de plantació però l'estem duent a terme més o menys com esperàvem. Ja hem fet els balcans nous i cobert de palla els camins per no tenir tanta herba com l’any passat.

A finals de març vam plantar les patates, els enciams, les cebes i algun tomàquet. Ara, de mica en mica, anirem plantant per setmanes i començarem a recollir els primers resultats. Nosaltres ens alimentarem d’aquests productes tan bons que ens dóna la terra i en un futur, esperem que molt pròxim, prepararem cistelles ECO per donar la benvinguda als nostres hostes.

Ara només ens queda construir una tanca per tal de protegir aquests tresors agrícoles i protegir l’hort dels rucs que són molt llestos i golosos.

La entrada L’hort de Can Gich se publicó primero en Can Gich.

L’arribada dels rucs a Can Gich

CanGich — Wed, 15 Apr 2020 17:36:03 +0000

L’arribada dels rucs a Can Gich

La idea de tenir rucs va ser d’en Jordi. Quan m’ho va dir vaig pensar, què estàs dient? Que tinguem rucs? Em va respondre que es menjarien l’herba que creix en el camp de casa i que més endavant podrien anar a desforestar fins i tot el bosc. Ja em va semblar prou bé i així em va convèncer. La veritat és que soc fàcil!

Una cosa si estava clara, seria un ruc català! És una raça en perill d’extinció i autòctona de Catalunya. Robust, fort i de pèl negre excepte a la boca, els ulls i la panxa que les té blanques.

Finalment, ens vam decidir per tenir dos rucs, ja que resulta que si en tens un i més endavant en vols un altre poden tenir problemes i conflictes territorials. Així doncs, dos rucs! També ens van informar que és millor un mascle i una femella per tal d’evitar autoritarismes i que el mascle estigues castrat, que tot i que no podria tenir descendència seria més manso i més fàcil de cuidar i relacionar-se.

L’Esteve ens va parlar d’en Trau, un ruc de nou anys ja castrat, un exemplar perfecte, manso i molt fort! I amb la Patarra va ser amor a primera vista. Era petita, només tenia quatre mesos, i havia estat acabada de deslletar, de fet un pèl d’hora, era prima i ben peluda! A més, són germans de mare! Ens va explicar l’Esteve i així va ser com vàrem trobar els dos rucs perfectes per la família a Can Gich.

Ara havíem de preparar la seva caseta amb un tancat ben assegurat per poder tancar-los però que alhora poguessin gaudir d’un bon espai per menjar herba i caminar. Vàrem aprendre a construir i vàrem fer 2 cases amb sostre. Una, seria la casa on resguardar-se de la pluja i on trobarien l’aigua neta i fresca i el pinso. L’altra caseta, ens serviria per posar la palla. Tot això amb una feixa de camp exclusivament per ells i amb la possibilitat de sortir a diversos camps depenent del dia.

Finalment, va arribar el dia que varen entrar per la porta, un darrere de l’altre. En Trau, sempre el primer, i la Patarra ben arrimada al seu darrere. Cal dir que l’Esteve ens va felicitar pel tancat i l’estable, la qual cosa ens va deixar molt tranquils, doncs aquí a Can Gich som molt respectuosos amb els animals i volem que se sentin a casa.

Els dos primers dies els vam donar espai, els observarem des de lluny, els posàvem pinso i ens apropàvem amb calma però res de tocar-los! Estàvem impacients perquè nosaltres ja ens els estimàvem i els volíem tocar. Al tercer dia ja vàrem poder començar a apropar-nos amb més tranquil·litat i fins i tot a tocar-los, però només una mica. En Trau es deixava més i la Patarra, que era més poruga s’amagava sempre darrere d’ell. Quan ja feia set dies que eren a Can Gich els hi vam poder posar les regnes i caminar amb ells d’un cantó a un altre.

Ara ja fa 3 mesos que viuen amb nosaltres i us podem assegurar que l'experiència és molt positiva. Es fan estimar i crec que, de mica en mica, els anem coneixent més. Podem dir que la Patarra és més sociable i juganera, sempre s’acosta allà on estem i intenta jugar amb la nostra samarreta. També vol jugar amb el Gich, el gos més menut de la família, i aquest va perdent la por a poc a poc i li segueix la rondalla. La Patarra però també és més rebel i a l’hora de tancar-los surt corrents en direcció contrària a l’estable i empeny al Trau incitant-lo a què faci el trapella amb ella. En Trau és menys sociable. No s’apropa voluntàriament però es deixa tocar sense problema. És bo, serè i tranquil. No posa resistència per anar d’un lloc a un altre quan els canviem de camp i ens transmet molta calma.

Si vols veure l’evolució d’en Trau i la Patarra, els nostres rucs, pots seguir-nos a Instagram, són dos dels protagonistes de les nostres fotos.

La entrada L’arribada dels rucs a Can Gich se publicó primero en Can Gich.

Recepta del pastís de nutella casera i llimona

CanGich — Fri, 21 Feb 2020 09:59:26 +0000

Recepta del pastís de nutella casera i llimona

Hola! Avui vull compartir la recepta del pastís de nutella casera i llimona, és un dels que més m'agrada fer i per suposat cruspir-me! I a les nenes, també! Quan en fem, no deixem ni les molles!

Com podreu veure aquest pastís té una base clàssica de pa de pessic, que després podeu personalitzar com més us agradi, amb xocolata blanca o negra, fruits secs, fruites... feel free!

El que més m'agrada d'aquesta recepta és la combinació i contrast del sabor de la llimona amb la xocolata... m'encanta! I a més, que la puc fer amb ous super frescos que recullo cada matí de les nostres quatre gallines. Bé, sense més dilació anem a fer el pastís! En menys d'una hora estareu llepant-vos els dits! Som-hi!

Els ingredients són els següents:

1 iogurt eco natural
1 llimona
Sucre moreno (2 mesures d'un iogurt)
Farina (3 mesures d'un iogurt)
3 ous (si poden ser eco i frescos, millor!)
Oli de baixa graduació
1 sobre de llevat

Abans de tot i com la preparació de la massa és bastant ràpida, ja pots encendre el forn i posar-ho a escalfar a 180 graus.

Ara, buida el iogurt en un bol, pequè necessitarem l'envàs per a fer de mesurador!

Molt bé! Ara hauràs d'aconseguir la pela d'una llimona i triturar-la fins aconseguir que quedi ben fina. En aquest moment jo, normalment, afegeixo el sucre!

Posteriorment, en un bol, barreja la ratlladura de la llimona, el iogurt eco i els 3 ous. Remena amb ganes i afegeix també una mesura del iogurt d'oli vegetal o de baixa graduació. És important que l'oli sigui suau ja que sinó enfortirà massa el sabor.

Ara, només queda afegir tres mesures de iogurt amb la farina i afegir finalment el sobre de llevat. Torna a remenar amb energia fins aconseguir una massa homogènia.

Segurament el forn ja ha arribat a la temperatura desitjada (180º), així que ara només queda agafar el motlle on vulguis fer aquest pastís, pintar-lo amb una mica d'oli o mantega per evitar que s'enganxi i omplir-lo amb la massa que acabem de fer. Posa'l al forn durant uns 30 minuts.

Ves mirant com puja i es va posant daurat i quan creguis que està llest i abans de treure’l del forn, punxa un ganivet i comprova que surti net, si és així, el pastís ja està cuit! Si no, deixa’l 3 minutes més i torna a provar amb el truc del ganivet!

Mentre el pastís està al forn, arriba el moment de preparar la xocolata per cobrir-lo. Jo acostumo a fer-ho amb nutella casera, (aquesta recepta la compartiré aviat!) i després cubreixo el pa de pessic. Aquest és el meu moment preferit, quan la xocolata cau al voltant de tot el pastís i tota la cuina fa bona olor!

Ara cal esperar a que es refredi i reposi unes horetes! i ja estarà enllestit per ser devorat!

Espero que us agradi molt aquesta recepta i que si la proveu em digueu què tal us ha quedat.

Una abraçada des de Can Gich!

La entrada Recepta del pastís de nutella casera i llimona se publicó primero en Can Gich.

Cicloturisme a Girona. Rutes en bici de carretera i BTT

CanGich — Sun, 26 Jan 2020 16:30:00 +0000

Cicloturisme a Girona. Rutes en bici de carretera i BTT

Innagurem el blog de Can Gich apropant la gran varietat de rutes, competicions i activitats al voltant del Cicloturisme a Girona.

A Can Gich som grans admiradors i practicants del ciclisme, a més del running i el trekking i per això la casa està 100% adaptada a ciclistes.

El nostre objectiu és crear un espai perfecte per gaudir d'aquest gran esport, conèixer els millors secrets de la província de Girona i connectar amb la natura.

Cicloturisme a Girona amb alternatives per a tots els gustos

La província de Girona compta amb centenars de quilòmetres aptes per a la pràctica del ciclisme i és el per això agrupa tants amants d'aquest esport, competicions i curses, sobre tot en els mesos de calor.

Sea Otter Europe 2018 - Cicloturisme a Girona

Rutes de carretera

La província de Girona compleix unes condicions orogràfiques que la fan una excel·lent ubicació per a la pràtica de la bicicleta de carretera.

La gran xarxa de carreteres i senderes que connecten localitats i comarques permeten gaudir de rutes per a tots els nivells i gustos i a més amb uns paisatges espectaculars, gaudint de la pedalejada i d'una de les zones més espectaculars del mediterrani.

Només al Parc Natural del Montgrí trobem 17 itineraris diferents paisatges i amb punts d'interès cultural.

Rutes BTT a pobles medievals - Cicloturisme a Girona

Rutes de BTT

També existeixen una gran varietat de rutes per a BTT a Girona.
Podràs optar per rutes d'interior, tot descobrint pobles medievals, d'alta muntanya com la de Vallter o de costa, per exemple arribant a Palamòs des de Celrà.

Hi ha rutes per tots els gustos i nivells.

Ruta en bicicleta per una via verda - Cicloturisme a Girona

Cicloturisme a Girona per vies verdes

La Costa Brava i la zona de l'Empordà ofereixen una bona quantitat de quilòmetres de carreteres secundàries i senderes per antics traçats ferroviaris.

L'acondicionament d'aquestes antigues vies en rutes per fer senderisme o ciclisme és el que coneixmen com vies verdes.

Podràs conèixer i gaudir d'espectaculars paisatges pedalejant, amb rutes per a tots els nivells i gustos.

Existeixen 4 vies verdes a la provincia de Girona. Sumen més de 125 km i travessen 5 de les 8 comarques. Les rutes són les següents:

- Ruta del ferro i el carbó Ripoll
- Sant Joan de les Abadesses-Ogassa
- Carrilet Olot - Girona
- Carrilet Girona - Sant Feliu de Guíxols
- El tren Petit Palamós - Palafrugell

Cicloturisme a Can Gich

Si el cicloturisme també és una de les teves passions, a Can Gich t'ho posem fàcil. Comptem amb un partner per al lloguer i reparació de material ciclista. També t'assessorem i ajudem a planificar les millors rutes per a que gaudeixis de la província de Girona a cop de pedal. I per suposat, la casa està 100% adaptada al lifestyle ciclista. Contacta amb nosaltres i t'assessorem!

La entrada Cicloturisme a Girona. Rutes en bici de carretera i BTT se publicó primero en Can Gich.