L’hort de Can Gich

Per a mi, tenir un hort representa una mínima capacitat de poder aconseguir aliment d’una forma natural, autosuficients i ecològica.

L’any 2015, quan encara vivíem a Barcelona, vaig tenir el plaer de plantar en un hortet urbà compartit amb la meva mare i unes amigues: la Nines, la Sara i l’Anna. Els responsables ens van deixar les eines que necessitàvem i ens van assessorar durant tot el procés, cosa que em va permetre aprendre molt sobre el cultiu de les verdures i les hortalisses.

Vam treballar l’hort des del principi. Vam preparar la terra, vam remoure els fems i crear els bancals… va ser esgotador! Però la veritat és que quan vam recollir el primer enciam se’ns va oblidar tota la feinada. Quina emoció i quin orgull! Va ser tanta la felicitat que a la primavera següent vam ampliar el terreny de cultiu per obtenir més quantitat. Aquesta vegada vam plantar tomàquets, enciams, cebes, pebrots, carabassons i molt més.

Tot i l’emoció, la burrada de feina no ens la va treure ningú! Per obtenir una bona collita s’ha de cuidar molt l’hort. Vigilar que tingui suficient aigua, controlar les plagues a l’estiu i treure les males herbes que creixen més de pressa que les mateixes hortalisses i en aquell moment, compaginar tot això amb la feina, les vacances i la calor insuportable del centre de Barcelona va ser dur. Però sabeu què? El balanç en aquesta segona ocasió va tornar a ser positiu! Vam recollir molta verdura bona i ecològica i vam passar moltes bones estones. Ara, sempre que menjo un tomàquet sé l’esforç que porta al darrere.

Quan vàrem decidir que vindríem a viure a Can Gich vaig pensar que tindríem un hort sí o sí. Així que l’any passat, després de moltes obres prioritàries, vam poder dedicar temps a dissenyar i fer el nostre primer hort. En primer lloc, decidir la ubicació, remoure la terra, fertilitzar-la, construir el rec automàtic i finalment plantar. Un pèl tard. Vam plantar al juny. No havia estat possible abans de cap de les maneres i ho vàrem provar així, i sorpresa! Va funcionar!

De la primera collita vam poder menjar i regalar hortalisses fresques als nostres amics i hostes de la casa rural de Can Gich: enciams, cebes, tomàquets, carabassons, albergínies, cols, remolatxa, apis i pebrots. I a més, tot sense pesticides, ja que vam  descobrir que no són necessaris perquè les abelles i les vespes mengen les plagues.  El que no varen sortir van ser les pastanagues i els moniatos. Res és perfecte.

Vàrem aprendre que si ho plantàvem tot d’una, la recollida també s’ha de fer de forma intensiva i això porta una feina del dimoni! Per aquest any hem programat la feina de forma esglaonada. Hem après de l’experiència i d’observar als pagesos del voltant.

Al febrer vam remoure la terra i la vam fertilitzar amb els fems dels nostres rucs. A principis de març vam tornar a remoure la terra i la vam allisar i aquesta vegada amb l’ajuda d’un pagés d’aquí, en Pou. Des d’aquí volem enviar una forta abraçada a la seva família 🖤.

Amb el confinament hem hagut de variar una mica el pla de plantació però l’estem duent a terme més o menys com esperàvem. Ja hem fet els balcans nous i cobert de palla els camins per no tenir tanta herba com l’any passat.

A finals de març vam plantar les patates, els enciams, les cebes i algun tomàquet. Ara, de mica en mica, anirem plantant per setmanes i començarem a recollir els primers resultats. Nosaltres ens alimentarem d’aquests productes tan bons que ens dóna la terra i en un futur, esperem que molt pròxim, prepararem cistelles ECO per donar la benvinguda als nostres hostes.

Ara només ens queda construir una tanca per tal de protegir aquests tresors agrícoles i protegir l’hort dels rucs que són molt llestos i golosos.

Comments are closed.